CSFCMMCAB. Article 01

CAT / ESP / ENG



SOBRE LA IDEA DE LA MÚSICA ESPECULATIVA

Us imagineu que en la música que escoltem, cadascun dels elements que la conformen —cada nota, cada ritme, cada freqüència— estiguessin cuidadosament escollits en relació a una correspondència simbòlica amb els arquetips universals, dotant a cada cançó de finalitats místiques molt exactes? Per exemple, que quan sonés la nota si, fós amb l’objectiu d’invocar a aquella “gran idea” que equivaldria a la lluna en el pla dels astres, a l’aigua en el pla dels elements o al peix en el pla dels animals?

Doncs així era en l’antiguitat. Però no com un recurs artístic conceptual, com faríem ara, sinó com un mètode sinestèsic efectiu de relacionar-se amb els poders que regeixen el món. De fet, sembla ser que aquest és el verdader origen de la música i no al revés. El cas més conegut són els pitagòrics, per als quals els números eren deitats i la música la seva expressió més directa.

A mesura que la història del pensament ha anat avançant, aquesta manera de concebre la música s’ha anat dissolvent. Durant el Renaixement europeu, alguns neoplatònics van deixar tractats que encara en parlaven. Ja al segle XX, des de l’antropologia i la musicologia hi ha hagut investigacions entorn d’aquest tema en les que, estudiant els rastres de cultures perdudes, s'han arribat a sorprenents conclusions.

En el present s’ha consensuat el terme “música especulativa” per a referir-se a la música concebuda d’aquesta manera, que deriva de “speculum” —“mirall” en llatí— perquè vindria a ser una música que té la voluntat de “reflexar” l’ordre còsmic.

Fig. 1: Diagrama que il·lustra una de les tantes correspondències exposades a El origen musical de los animales-símbolos en la mitología y la escultura antiguas (Schneider, 2010: 170).

Font: elaboració pròpia.

Evidentment hi hauria moltes maneres de fer música especulativa, no necessàriament com la feien els antics, sino aplicant les relacions d’analogia que vulguem segons el paradigma ontològic en el que sigui que ens situem.

Tenim el cas de la "música post-industrial", que partía de la idea burroughsiana de que el sò enregistrat era dipositari de la realitat d’on procedís, i així el sampler esdevingué una eina de potencialitat taumatúrgica, tal i com exemplificaven grups com PTV, Coil, C93 o VDO. Altres, com Z'ev, van aplicar aquesta funció esotèrica al ritme, concebent els números que el conformen com un llenguatge anàlog al de la Càbala.



BIBLIOGRAFIA:
——Goldwin, J. (2009) La cadena áurea de Orfeo. El resurgimiento de la música especulativa. Siruela: Madrid.
——Hallstatt, G. (2010) «Aorta XII: Z'ev», a: Blutleuchte. Ajna: Jacksonville.
——McClain, E. (2014) Myth of Invariance: The Origin of the Gods, Mathematics and Music from the RG Veda to Plato. Nicolas-Hays: Newburyport.
——P-Orridge, G. (2003) «Magick Squares and Future Beats. The Magical Processes and Methods of William S. Burroughs and Brion Gysin», a: Metzger, R. (Ed.) Book of Lies: the Disinformation Guide to Magick and the Occult. The Disinformation Company Ltd.: Nova York.
——Schneider, M. (2010) El origen musical de los animales-símbolos en la mitología y la escultura antiguas. Siruela: Madrid.
——Tsao, M. (2017) «What is Speculative Music Composition?», a: Parse Journal Issue 8. Recuperat de: https://parsejournal.com/article/what-is-speculative-music-composition/ (Consultat el 13.10.2019)



© Marc O'Callaghan, 2019.





Aquest és el primer d'una sèrie d'articles que complementen el procés de la investigació #CSFCMMCAB, desenvolupada en el marc del programa #BCNproducció 2019-2020 de l'ICUB.

--->[Link al post oficial dins la web de La Capella]<---