CSFCMMCAB. Article 02

CAT / ESP / ENG



SOBRE ELS CLAUSTRES COM A PARTITURES

Us imagineu que en els claustres de les esglésies —aquesta part annexa amb un seguit de capelles i sales d’ús comunitari al voltant d’un jardí central— cadascun dels motius figuratius esculpits als seus capitells es correspongués simbòlicament amb una nota musical, de manera que en conjunt funcionés com una partitura de pedra que expressés una cançó encriptada?

Doncs segons sosté un conegut estudi que el musicòleg Marius Schneider va realitzar als anys 40 per al Consell Superior d’Investigacions Científiques, així és en els claustres del monestir de Sant Cugat i de la Catedral de Girona, tots dos del segle XII.

L’esmentat musicòleg es va dedicar a comparar els animals esculpits en els capitells d’aquests claustres amb els animals arquetípics que, segons un important tractat musical hindú del segle XIII, es corresponen místicament amb les notes musicals del sistema tonal de la cultura veda. Per exemple, on hi ha esculpit un gall d’indi, s’interpretaria que equival a la nota re del sistema tonal europeu; on hi ha un brau, s’interpretaria la nota mi; on hi ha un lleó alat, s’interpretaria la nota fa. En relació a l’equidistància de les columnes i la velocitat uniforme del deambular dels monjos pel perímetre dels claustres, s’estableix la mesura temporal regular d’una corxera per columna. Així, seguint aquestes premisses s’extreuria una melodia de tot el conjunt.

Fig. 1: Diagrama que il·lustra la correspondència entre notes musicals i capitells al claustre del monestir de Sant Cugat del Vallès.

Font: elaboració pròpia, a partir del diagrama original de M. Schneider publicat a El origen musical de los animales-símbolos en la mitología y la escultura antiguas.

Schneider va comparar les melodies desxifrades amb cançons pertanyents a còdexs medievals, i la melodia extreta dels capitells del claustre de Sant Cugat encaixava ni més ni menys que amb l’himne dedicat a aquest sant. En el cas de Girona, al estar la Catedral dedicada a la Mare de Déu li va ser més difícil trobar-la, però finalment va donar amb un himne a la Verge dels Dolors que tenia les mateixes notes que les que havia desxifrat. Això no hauria de ser sorprenent, doncs si cada temple està dedicat a un sant o a una advocació, és esperable que els seus continguts també hi estiguin relacionats.

L’hipòtesi que el musicòleg proposa remet a la idea de l’existència d’una tradició molt més antiga, de la qual les dues cultures —la vèdica i la del romànic català— en derivarien: el que vindria a ser la mítica “tradició primordial” de la que tants autors esotèrics en parlen, una continuïtat que tindria el seu origen en la divinitat i de la qual totes les cultures en serien conseqüència, cosa que explicaria les innumerables coincidències entre símbols de tantes civilitzacions allunyades en l’espai i el temps.

Segons explica, un pas decisiu en la prehistòria de la música hauria estat el període en que la humanitat va passar d’imitar els sons dels animals amb finalitats màgiques —el neolític— fins a començar a construïr un sistema musical complex encara organitzat segons l’herència d’aquesta prèvia identificació “totemística” amb els animals, que hauria persistit a través dels segles fins a les cultures medievals. Schneider s’aventura a suggerir que aquesta ciència era una saber secret, interrompuda cap al segle XIII quan la llei de Sant Bernat va forçar una depuració de la profusió imaginística a l’hora de decorar els claustres, i que només va començar a ser reconstruïda més tard durant el barroc per autors com Athanasius Kircher o Jakob Böhme.

Fig. 2: Diagrama que il·lustra la correspondència entre notes musicals i capitells al claustre de la Catedral de Santa Maria de Girona.

Font: elaboració pròpia, a partir del diagrama original de M. Schneider publicat a El origen musical de los animales-símbolos en la mitología y la escultura antiguas.

Amb tot, les correspondències de les que aquest estudi es serveix per al desxifrat de les melodies als claustres són força més enrevessades que les apuntades al principi d’aquest text. En molts capitells els animals són de caràcter fabulós i no tenen un equivalent exacte en el tractat hindú, de manera que per a la seva interpretació musical s’estableixen tota mena de paral·lelismes entre simbolismes de molt diverses tradicions. En d’altres casos, els motius esculpits no són animals sinó escenes figuratives amb persones. Algunes són escenes bíbliques i altres són referències costumbristes relacionades amb la agricultura i amb festivitats populars del santoral cristià. Són aquestes últimes les que Schneider interpreta en clau temporal, fent correspondre així el cicle de columnes amb el cicle d’un any i amb el cicle d’un dia, i a partir d’allà estableix connexions amb el que ell anomena “l’horari místic” dels animals i amb el zodíac, prenent en consideració també la seva orientació amb els punts cardinals, de tot lo qual n’acaba extraient les equivalències musicals en un vertiginós entramat de correspondències on tot encaixa.

Agafant el relleu d’aquest estudi, el que en el context de la present investigació se’ns planteja és: què passaria si intentéssim “llegir” melodies en els capitells d’altres claustres, adoptant com a punt de partida les premisses emprades amb els de Sant Cugat i Girona? Seria possible extreure una melodia a partir dels capitells del claustre de, per exemple, la Catedral de Barcelona?



© Marc O'Callaghan, 2019.





Aquest és el segon d'una sèrie d'articles que complementen el procés de la investigació #CSFCMMCAB, desenvolupada en el marc del programa #BCNproducció 2019-2020 de l'ICUB.

--->[Link al post oficial dins la web de La Capella]<---