CSFCMMCAB. Article 03



SOBRE LES CORRESPONDÈNCIES NO SIMBÒLIQUES ENTRE TRADICIÓ CATÒLICA I SUBCULTURA MÀKINA

Us imagineu que les experiències místiques de Santa Teresa de Jesús o de Sant Joan de la Creu no diferissin gaire de les que pugui viure un subjecte que es passa unes quantes nits i dies consecutius de discoteca en discoteca, sense dormir ni menjar, prenent moltes drogues i saltant com un titella al ritme d’una música electrònica sincopada i repetitiva? Doncs aquesta és una de les tantes correspondències entre folklore catòlic i música màkina que ens proposem identificar en aquest article. Es tracta de correspondències que no són simbòliques, sinó que pel contrari, són literals, culturals, fisiològiques: relatives al comportament humà. Per tant, no són el tipus de correspondències en les que es centra aquesta investigació, però hem considerat oportú posar-les momentàniament sobre la taula amb la voluntat de d’acotar el camp d‘estudi.

Quan parlem de folklore catòlic ens referim al conjunt d’elements expressius populars pertanyents a aquella cultura de la qual la religió catòlica defineix el seu sistema de creences: el culte als sants, a la Verge Maria i a Jesucrist, i el paradigma existencial que determina el comportament de les societats adscrites a la mateixa. Aquests elements es manifesten en forma d’arquitectura, imatgeria religiosa, rituals eclesiàstics i populars, llegendes, costums, proverbis o música.

Quan parlem de música màkina ens referim a un tipus de música electrònica sorgida a Catalunya als anys 90, resultant d’estils previs valencians, holandesos i alemanys, que es caracteritza per la seva velocitat i homogeneïtat rítmiques però també riquesa melòdica, i pels contrastos entre les freqüències de sò. És l’expressió d’una subcultura que es basa en un paradigma hedonista configurat per la festa i el ball, el consum de drogues estimulants, una identitat de classe baixa d’escassa consciència social —però amb un alt component de germanor tribal—, i una estètica hereva d’una idea molt epocal de “lo futurista”.