C.S.F.C.M.M.C.A.B.: MARC CONCEPTUAL INICIAL


Exposició sintètica del marc conceptual de la proposta, directament extret del document presentat a la convoctòria #BCNproducció el 7 de juny del 2019.



Tenint presents una sèrie d'INTERESSOS VIGENTS (l'absència de sentit en l'aplicació formal de la geometria, la inquietut de transcendència en la era tecnomaterialista i la sospita quàntica del palimpsest urbà) aquesta investigació té la voluntat d'explorar uns TEMES amplis (el subconscient popular i l'estètica del feixisme atàvic) a partir d'una METODOLOGIA determinada (les correspondències simbòliques música-arquetips i espai-temps) aplicada a uns CASOS concrets (el culte als sants i la música màkina) extrets d'un ÀMBIT de recerca particular (el folklore local d'ahir i d'avui).

ÀMBIT

Mirant cap al passat, el folklore són les tradicions populars; mirant al present i futur, són les subcultures. Des d'una perspectiva territorial ens centrarem en l'àmbit local.

CASOS

Tradició popular: el culte als sants. S'hi reconeix una pulsió panteista espontània en la que es dota de caràcter sagrat a casos de vides exemplars, d'acord amb el paradigma de cada context. Els sants esdevenen símbols de valors generals que, independentment de la veracitat de la seva existència històrica, els connecten amb arquetips universals. Integrats en la legitimitat del monoteisme catòlic, igual que les deitats dels politeismes són susceptibles de ser invocats per a l'intercanvi de favors. A Barcelona ha existit des de l'inici de l'era cristiana, palès en les capelles de les esglésies i els “nínxols” dels carrers, i a dia d'avui segueix ben viu.

Subcultura: la música màkina. D'entre totes, la subcultura vinculada a la música electrònica dura, ràpida i èpica que es coneix com a “màkina” és la que més manifesta tots els “tics” de la pulsió folklòrica de la manera més consonant amb el paradigma vigent. Tot i que tingué el seu auge als 90, a dia d'avui s'està revelant com la propera tendència. Conseqüència del “hardcore gabber” holandès i de la “ruta” valenciana, la “màkina” és un fenòmen genuïnament local català.

METODOLOGIA

Les correspondències simbòliques són connexions qualitatives que les tradicions han establert entre elements anàlogs provinents de diferents plans de realitat, classificables en “conjunts serials” basats en el valor simbòlic dels números, que solen coincidir entre cultures allunyades. Com a metodologia: localitzar el tipus de correspondències més adient a cada cas i realitzar l'experiment d'aplicar-les als casos per trobar connexions que els vinculin amb altres plans de realitat.

Música-arquetips. Des de Pitàgores a Kepler passant pel neoplatonisme fins al neo-esoterisme de la música industrial, emmarcant-se en el pensament per analogia, la branca de la “música especulativa” és aquella que concep l'harmonia i el ritme com a reflexes místics i exactes de l'ordre còsmic. Estudis etnomusicològics ens parlen de les correspondències entre notes i arquetips universals com deitats o elements, manifestes en totes les cultures des del megalític fins l'era cristiana.

Espai-temps. Tal i com hem comprovat, s'observa una analogia entre espai i temps a través dels elements de decoració urbana vinculats a celebracions amb data específica. Si cada element fa referència a un personatge i cada personatge té el seu dia de festivitat, constatem que cada lloc ens remet a un temps. Les ciutats, les esglésies, els parcs o els cementiris esdevenen calendaris pels quals transitar-hi. Des de Ciceró fins a Warburg, “l'art de la memòria” funciona mitjançant l'associació d'idees amb llocs, reproduïnt “imatges del món” que connecten diversos plans de realitat.



Disseny web + continguts © Marc O'Callaghan, 2019-2020.



Link a la pàgina principal del projecte